the way it (was)is


Portfolio




(polpot)iloveyourglasses

(me)idolovethesovietstate

eventraitorsdoenjoyafullpaidholidayfarfaraway

(stalincantrefraintosay)

40miliondoihavethatsmyarmythatsmyland

(kimkimkim…!)

oh architect! oh sir! oh comrade! oh
dear!

mahmudhasaloveaffair

injerusalemreportsaremade

theguyfromsabrasfarsilearns

6milionsoldiersdoyousay?

6milionsettlersreplymay.

(illegal)

(colonialism)

(socialism)

(capitalism)

(lies)

bunkersbunkersbunkers!

enver(lovelly)makes!

serbiaserbiaserbia

you’rtoblame!

paypaypay!

(to kosovo)

croatskilled

forhitlerssake

westernmedia

neversaid

(sotheywont)

they-o-cracy

theruleof

their(lie)s

 

 

 

—-

I encara que potser no l’entengui, ni tan sols li interessi,que la meva millor lectora sàpiga per qui és. 


Portfolio






Comentaris tancats a the way it (was)is

Puerto Rico, tu no

Tu no. No passaràs a la memòria dels grans viatges. No seràs mai ni un
Caire ni un Portugal. No es pot anar així pel món. Desganat, saltant
d'avió en avió, de clima en clima, i anar fent. Amb el cap a una altra
banda. A dues. O tres. O senzillament enlloc.

Hi havia moments en què tot estava per fer i tot era possible, indrets
i situacions diferents, edats canviades, però el cap clar i un horitzó
encara més. Eslovènia, ple d'hormones i plena adolescència, tot just
descobrint. Escòcia, tres quarts del mateix. El primer cop que dormia
amb una noia, el primer cop que intentava aproximar-m'hi. Intents
maldestres, però necessaris. El cicle de grans oportunitats perdudes i
passes necessàries, la darrera en una platja de Haifa:

– I que faràs després d'això?
– Me n'aniré a viure a Berlín.

Quina contundència en l'afirmació, tot just tornar de les vetlles de
cervesa i literatura a les nits del Caire. Només hi havia més
oportunitats, i fins i tot aquell lloc m'alimentà de nous records: la
Housesmashing, les manifes, els porros a l'Hadar, els dies de
no-fer-res.

La sensació d'anar enrera, d'haver vist la jugada abans i cada cop
veure-la menys. D'estar cansat. De ser menys madur cada setmana. Menys
intel·ligent. Tenir menys projecció. Més gras. Més mediocre. Veure les
portes tancar-se, i com se't mantenen obertes, a contracor, per
llàstima.

Estic a la platja i no la puc gaudir. Massa fronts oberts, massa trens
passats. El pes de l'error del Canadà. Els anys de ser un vividor
sense pretendre-ho. Un malcriat. Ni he fet res bo ni ho he de fer ja.
Cremant oportunitats, menyspreant-les només les creia inesgotables. Ja
no sóc un nen. I arriba el moment en què tot s'acaba. Les ganes de
viatjar. Les il·lusions. Les perspectives. les idees. Les converses.
Els objectius. No et queda res més enllà d'un trist CV que no et
servirà ni per cobrar l'atur. Ni tan sols un telèfon on poder llegir
centenars de sms i somriure en saber que et pertanyen. I milers de
records que no oblidaràs mai, com la millor tarda que mai vam
compartir, senzillament perquè era el moment. Perquè el cap no estava
enlloc més. Però generar-los no funciona indefinidament. I acabes
gairebé plorant entre palmeres, en un d'aquells llocs que els clixés
estableixen com a paradís. Doncs encara sort.


 
Respon Reenvia
 
 
     
 
El vostre missatge s’ha enviat.
 
   
   Respon   
Axel Gonzàlez 
 
mostra els detalls
 19:19 (fa 0 minuts) 
Tu no. No passaràs a la memòria dels grans viatges. No seràs mai ni un
Caire ni un Portugal. No es pot anar així pel món. Desganat, saltant
d'avió en avió, de clima en clima, i anar fent. Amb el cap a una altra
banda. A dues. O tres. O senzillament enlloc.

Hi havia moments en què tot estava per fer i tot era possible, indrets
i situacions diferents, edats canviades, però el cap clar i un horitzó
encara més. Eslovènia, ple d'hormones i plena adolescència, tot just
descobrint. Escòcia, tres quarts del mateix. El primer cop que dormia
amb una noia, el primer cop que intentava aproximar-m'hi. Intents
maldestres, però necessaris. El cicle de grans oportunitats perdudes i
passes necessàries, la darrera en una platja de Haifa:

– I que faràs després d'això?
– Me n'aniré a viure a Berlín.

Quina contundència en l'afirmació, tot just tornar de les vetlles de
cervesa i literatura a les nits del Caire. Només hi havia més
oportunitats, i fins i tot aquell lloc m'alimentà de nous records: la
Housesmashing, les manifes, els porros a l'Hadar, els dies de
no-fer-res.

La sensació d'anar enrera, d'haver vist la jugada abans i cada cop
veure-la menys. D'estar cansat. De ser menys madur cada setmana. Menys

intel·ligent. Tenir menys projecció. Més gras. Més mediocre. Les
expectatives que decebies ja ni tal sols les aixeques. En són masses.

Veure les portes tancar-se, i com se't mantenen obertes, a contracor,
per llàstima.

Estic a la platja i no la puc gaudir. Massa fronts oberts, massa trens
passats. El pes de l'error del Canadà. Els anys de ser un vividor
sense pretendre-ho. Un malcriat. Ni he fet res bo ni ho he de fer ja.
Cremant oportunitats, menyspreant-les només les creia inesgotables. Ja
no sóc un nen. I arriba el moment en què tot s'acaba. Les ganes de
viatjar. Les il·lusions. Les perspectives. les idees. Les converses.
Els objectius. No et queda res més enllà d'un trist CV que no et
servirà ni per cobrar l'atur. Ni tan sols un telèfon on poder llegir
centenars de sms i somriure en saber que et pertanyen. I milers de
records que no oblidaràs mai, com la millor tarda que mai vam
compartir, senzillament perquè era el moment. Perquè el cap no estava
enlloc més. Però generar-los no funciona indefinidament. I acabes
gairebé plorant entre palmeres, en un d'aquells llocs que els clixés
estableixen com a paradís. Doncs encara sort.[@more@]



Comentaris tancats a Puerto Rico, tu no

Maiakovski 1.b

the greatest of the poets

the people itself

your dream

 

a revolution flashing before your eyes.

                        got your gun and rushed for it.

shooting at the walls of the museums.

                        the heads of the dogs alike.

                       

we had everything in front.

all the time we dreamt about.

 

barricades made from poetry

streets mined with art

the last victory in our hands.

 

reshape the world.

no limits. no gods.

anything but us.

 

senate? soviets!

tzars? us!

past? future!

 

stand up! work! write!                         build! build! build!

 

there’s nothing left behind!

 

history? spit at it.

she once did

to the Working Class.

 

museums

money

any difference

new tzars

made their way

 

democracy is dead

a criminal itself

 

look at those times

that were to come

 

if only we

could have passed

by the Rosta…

 

                                    HONOUR TO YOU, COMRADE MAIAKOVSKI!

                                    HONOUR TO WORK!

[@more@]



Comentaris tancats a Maiakovski 1.b

Maiakovski 1.b

the greatest of the poets

the people itself

your dream

 

a revolution flashing before your eyes.

                        got your gun and rushed for it.

shooting at the walls of the museums.

                        the heads of the dogs alike.

                       

we had everything in front.

all the time we dreamt about.

 

barricades made from poetry

streets mined with art

the last victory in our hands.

 

reshape the world.

no limits. no gods.

anything but us.

 

senate? soviets!

tzars? us!

past? future!

 

stand up! work! write!                         build! build! build!

 

there’s nothing left behind!

 

history? spit at it.

she once did

to the Working Class.

 

museums

money

any difference

new tzars

made their way

 

democracy is dead

a criminal itself

 

look at those times

that were to come

 

if only we

could have passed

by the Rosta…

 

                                    HONOUR TO YOU, COMRADE MAIAKOVSKI!

                                    HONOUR TO WORK!

[@more@]

Comentaris tancats a Maiakovski 1.b

piece#2

Gas. Nothing but it. Nothing else to breath. Not even hatred. It’s all about boredom. A crime turned into daily life. Well, if only were one…

 

The shooting starts. We rash for cover.  Our shooting starts as well. Get a toproof position, take your camera out, shoot, shoot, shoot! As the soldier in front of you. He’s about your age. But instead of playing superman in a doomed country he’s playing supervillain. No choice. Smiles back, let’s shoot.

 

Stones turned into a threat, even for our EU positions. More gas, grenades and G.D. knows what else. Get down, seize a balcony instead. Not that long ago people actually lived here. I’m goddam squattering their house 'cos someone took it away. Stole it. Somehow I feel like a war criminal, maybe in Yugoslavia. Bullets on the walls, it’s pretty much the same. Mosques all around, even. It was their fucking home and now it’s my fucking game.

 

Hypocrisy. Shooting keeps going, soldiers keep coming, stones keep flying. Scandinavian peacekeepers just waiting. There’s nothing else to do. It’s like a red light. Just stay. A guy's arrested. Later, we get to know he's a regular scapegoat with mental problems. It’s a role game. Soldiers moving forward into the street. People seizing a square. Taxis keep riding, kids keep crying, life keeps going

 

It’s over. Let’s go for lunch. We go back You stay: it’s your place. All about passports. Nothing happens, shawarmas, chicken, coke, stupid talks about soccer. Rich people on the other side of the sea not giving a shit if you die. Still, you wanna waste your time with them. OK, you’re doomed, as you wish. Smile, fake. Change the world, solve the conflict. They’d kill you if your life was worth only a few quarters less. Same currency paying our superman trip. NGO workers, yuhu! The Messiah just came!

 

We go. You stay. Killing. Dying.  I shoot a camera, they shoot a gun. Die now. Die soon. No future for no one cares. Money flows, flows, flows. Building a wall. Haha! It’s not a wall, stupid. It’s their retirement plan. You hippie are also playing their game. Human rights? Who cares. It’s M-O-N-E-Y. For you, too, journalist. For you too, NGO criminal. You claim to be on the right side. That’d be true only in front of a people’s tribunal, you liar.

 

Hypocrisy. Founded on a crime. On human rights violations. On war and walls. At the end it’s the same word. Lunch is over. On the way to the washroom, next door, more gas, tears burst into my eyes. Pick up my stuff, break into the street. At our right, people running away. At our left, M-16 aiming at us. Right in the middle. That’s what we wished, uh? Don’t run! Fuck you!  

[@more@]

Comentaris tancats a piece#2

Putetes

Vas de festa, o allò que anomenen així, i se't refreguen, o ho intenten. Mentrestant, mòbil en mà, van escrivint missatgets al seu polvo d'ahir. No vull saber res d'aquesta gent. Ni tan sols d'aquests ambients. Putetes així, i voltors rapinyant. La pura degradació del gènere humà. Apropa't, arriba fins on et deixin, vés als lavabos. I si no, pas de problème, vés a la del costat. Així de clar.

 

Quin fàstic. Tothom arreglant-se per al circ. Quan ja tenia clar que abans de la una fugia, una puteta ha passat pel meu costat cridant histèrica. No, gràcies. Ja n'he tingut prou. Massa, i tot.

 

I  sobretot, encara pretenen fer-me creure que els hi faig llàstima. Il·lusos. Vosaltres sí que me'n feu, que aneu al circ i ni ho sabeu. D'altres, ja estem tornant. I sempre que volem, hi tenim vip.

 

Putetes. 

[@more@]

Comentaris tancats a Putetes

Bubamara

Sona en una casa de dos pisos a quinze minuts amb tramvia d'una metròpoli nord-americana. Rento la tassa de cafè, al lavabo i a classe.

On podria estar millor?

[@more@]

Comentaris tancats a Bubamara

It’s A Beautiful Day

L'ipod em transporta de pet als Balcans. Aquell amor adolescent, la primera de les meves passions. Un cel gris, un fred suportable; agradable. Sota el pont, vora les vies del tren, una àvia reconstrueix aquell món al meu entorn. Alimenta els coloms, com tantes àvies, com tanta gent gran, com tants desemparats arreu del món. No crec que ni que es tracti de misèria. Potser tan sols un instint davant la soledat.

Carrer avall, fins a les fàbriques. Veig el centre, a la meva dreta, recordant-me en tot moment on sóc. Segueixo amb la música balcànica, recordant melodies, mots, i cada cop que salta la bombeta m'envaeix la més gran de les satisfaccions. Fa tant d'allò, roman tan poc i, malgrat tot, encara està allà.

Em decideixo a avançar cap a les platges. No tinc classe fins les sis, i tinc moltes ganes de córrer i descobrir. Com solia. Clapes de neu damunt la sorra. Aigües tranquil·les que em conviden a seure. Em recorda Porto. Sensacions molt similars. Llibertat absoluta. No puc resistir la temptació – seria pecat – i m'assec a la vora una estona. Em transporto a tots aquells que he deixat enrera. Els sento més vius que mai. Més imprescindibles. Res no havia estat en va. Res no és en va.

No puc marxar d'aquí. En deu metres passo de les platges, dels paisatges nadius, als parcs centre-europeus. Tots els mons que conviuen dins meu. Arrenco a córrer, es fa tard. Canvio la remor de les onades per, de nou, l'ipod. Indie israelià. La satisfacció, magnificada, de veure com tot allò tampoc no va ser inútil. Ni que fos per sentir en cada frase una nova victòria.

Creuo el pont. És casa meva.[@more@]

Comentaris tancats a It’s A Beautiful Day

Maiakovski 1

the greatest of the poets

the people itself

and your dream

 

a revolution flashing before your eyes.

you built it.

shooting at the walls of the museums.

you knew it.

 

we had everything in front.

faith, future, will.

 

and among them, you.

and against us, them.

old dogs, old chains.

 

reshape the world.

no limits. no gods.

anything but us.

 

senate? soviets!

tzars? us!

past? future!

 

stand up! work! write!                         create! create! create!

 

there’s nothing left behind!

 

history? spit at it

the same way it did

to the Working Class.

 

museums

money

today the same

new tzars

made their way

 

democracy is dead

a criminal itself

 

look at those times

that were to come

 

if only we

could have passed

by the Rosta…

 

                                   HONOUR TO YOU, COMRADE MAIAKOVSKI!

                                   HONOUR TO WORK!

[@more@]

Comentaris tancats a Maiakovski 1

life.test.1

few years                                 or

many weeks                            or

a thousand days                       you choose. I couldn’t. didn’t want to.

since I first

                                                           left.

running away from

                        her

                                   myself

looking for someone

                        then

                                   something

                                               then

                                                           nothing

                                                                       but myself

anything remained

                        not even

                                               a dream

 

party.

            drugs.

                                   sex.

                                               and so what?

                                                                                  did nothing

                                                                                  saw much

memories to burn.

                                   god long faded away.

                                   as did i.

enjoyed war.

                        boredom.

                                               tried the system.

                                                                                  hatred.

changedauni.                                                                                                                                                     sucks.

                                                           settle down.

                                                                                  lies.

                                                                                                          to myself.

maple leaf to hell. die in socialist remaints. die in the line. die in the air strike. nothing but death. all around. just behind the smile. Recall Kerouac.

[@more@]

Comentaris tancats a life.test.1