Espanya i el concepte de democràcia

Astorat, llegeixo la trista notícia de la detenció dels dirigents de l'esquerra abertzale. Em decep profundament. M'emprenya l'actitud de l'Estat en tot l'afer, i el funcionament de la política espanyola.
El PSOE ha tingut una de les millors oportunitats de la història per a solucionar, d'una vegada, el conflicte basc. Va dinamitar el procés de pau, cercant la rendició i no pas un acord amb ETA. Totes les víctimes que produeixi el conflicte, totes, són responsibilitat del govern espanyol i la seva manca de maduresa. Espanya no és un país normal: a un indret civilitzat, amb una mínima cultura democràtica, el govern que aconseguís superar un conflicte que s'arrossega des de la "Transició" (sic) tindria recompensa, fins i tot a les urnes, que és l'únic que els interessa. Però a Espanya, no. Allà, la pau vol dir perdre la poltrona. I això ningú està disposat a fer-ho.
Em repugna profundament l'electoralisme de Zapatero, la subordinació de la pau als interessos del seu partit. Em repugna profundament que la mà dura sigui recolzada per la majoria de la població. I, sobretot, m'entristeix moltíssim que ningú, absolutament ningú, sigui capaç de denunciar-ho des de la societat espanyola. Que ningú sigui capaç de dir les coses clares: que el problema basc s'acaba amb la fi de la dispersió, amb algun tipus d'amnistia i, sobretot, amb un referèndum d'autodeterminació. Em semblen unes fites tan fàcilment assolibles, d'un esforç tan mínim, tan evidents, que no entenc com deixen que les ferides es multipliquin en ambdós bandols.
Els que callen, els que ho permeten, sí que són terroristes. Recolzen, conscient o inconscientment, un model d'estat, una "democràcia", que ni en els meus pitjors malsons. Posats a triar entre terroristes, em quedo amb els que no ho són: amb els que lluiten, per tots els mitjans, sacrificant la seva pròpia vida, per construir l'autèntica democràcia. En la que és el poble qui parla i construeix. No com a Espanya, que calla i obeeix. O plora els morts que pot, i no vol, evitar.

[@more@]



Quant a axel

Tinc 22 anys, i sóc allò que en diríem un periodista frustrat. Potser no he tingut sort, potser no hi he insistit prou o, segurament, no serveixo. Intento suplir-ho fent de traductor, o com a mínim això diu una de les llicenciatures que tot just acabo. A part d’a Barcelona, he tingut la sort de viure a la Rep. Txeca, a Israel/Palestina i, actualment, a Toronto, al Canadà. I de viatjar a una trentena de països.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Espanya i el concepte de democràcia

  1. Roc Sang diu:

    Tens raó quan dius que no entens com pot ser que amb un parell de gests facilíssims podrien aconseguir la pau i, en canvi, només es dediquen a atacar atiant la guerra.
    Jo també estic amb els que defensen uns drets per l’única via que tenim a l’abast en un estat terrorista que sovint no dissimula gaire les seues intencions genocides.

Els comentaris estan tancats.