Un post d’allò més random

No tinc ni ganes d'escriure, ni sé perquè ho faig. Hauria d'estar fent feina, però porto un parell de dies d'allò més improductius. Ja ho té, que un dia et lleves i fas la feina de tot un any i després acabes fent el dropo durant una setmana, o més. Ahir tempesta de neu, mentre acabava una traducció. Va tenir la seva gràcia, arribar a la caf i que comencés a nevar. Jo amb el meu cafè que m'acabava de comprar, només perquè estava d'oferta. Coses del Walmart, que arribes i ho trobes tot tan barat en comparació amb el Dominion, que el que havia de ser la darrera compra abans de tornar a casa, i no depassant dels 20$ va acabar anant-se'n a gairebé 50. Entre pots de pringles i altres vicis que no m'he permès en tot l'any però que el puto Walmart em va fer tirar al carro, hi havia el puto pot de cafè de kilo. La mateixa marca que el esmorzàvem a NY, amb aquelles ressaques més productes de dormir tres hores que de beure com les rates que solíem ser als ppcc. Però Toronto no és NY, com a mínim no ho és la meva cuina comunitària de la G-House i, evidentment, la cafetera de què gaudíem a Staten Island no hi era per enlloc. Conclusió, que per no voler comprar Nesquik, només per gastar els 5 litres de llet que havia comprat divendres tornant d'una festa, i per pur avorriment, mentre venia el bus, bus que vaig perdre per comprar la puta llet, que va resultar menys d'un dòlar més cara que la de dos litres que és la que volia comprar, al Mac's, la cadena de conveniences amb un bonic mussolet. I com m'agrada deixar anar merda sense solta ni volta només per la sake of it. Ça va vraiment.  I bé, que com que sóc imbècil no vaig ser incapaç de diferenciar el cafè mòlt del cafè en pols, i així com un imbècil, que suposo que ho dec ser bastant, em vaig trobar tirant ens grumolls negres infames dintre el bidonet del puto sindicat d'estudiants local, que fa del reformisme marxistes ortodoxos. Finally, mig pot de líquid negre agrumollat i mig pot de llet, blanca com la lefa. Bé, no, blanca com unes ralletes de coca (sniiiiiiiiff!!) ben bona, que la lefa té un altre color. Cada glop un suplici, fins que cap a la meitat la merda s'havia sedimentat al cul (que és el lloc natural de la merda, bé, abans de perdre's per les clavegueres dels laberints urbans, amb cocodrils, rates o mòbils que s'escolen entre els barrots, tals els d'una presó, superior de les clavegueres. I bé, que per parlar d'això ja farem una roda de premsa amb les tortugues ninjes i el mestre astericó, que són els entesos de la matèria.

 

Tornem a la neu, dues hores de traducció anticapitalista i ja dos pams de neu. Molt bonic, ha vingut el nadal. I una merda, creuar el quad enmig de la tempesta va ser una putada i de les grosses. Se'm va passar pel cap, fins i tot, de quedar-me a fer més feina. Sí, la puta feina que ara no hauria d'estar fent si ahir m'hagués il·luminat i estalviat la tempesta. Tempesta que, diuen, ha saturat el 416, però que m'ha permès veure una mena de camionets tirasal, força curiosos i, sobretot, jugar-me la vida corrent per la neu amb unes asics verdes ultralleugeres i que, per dur allò, millor hagués anat descalç i no creure'm que superman pot fer amb la neu el mateix que jesús al kinneret. Bé, superman primer volaria, i segon, amb els seus súpermegapoders ultracòsmics convertiria tota la neu en coke, coke de la bona i no aquella que prens al KFC, o PFK pels quebequesos, a granel, com si fossis el Homer i la merda negra fos petroli del Prestige esdevingut birra. A lo grande, que estem a Amèrica.

 

El pitjor de tot és que em crec que aquest text és de lo milloret que he escrit en els darrers temps. Si ho hagués escrit un altre, li diria de modernete gafapastós en amunt, no sense abans enrecordar-me de sa mare i el seu quoficient mental. Però com que és meu, és súper bo i segur que té coses super interessants, aquest estil tan enrevassat mega-xupi-guai, del Paraguai eh, com el text que traduïa ahir, i és que encara no acabo de tenir clar quin dels dos guais és el de sobre, però bé.

 

Realment s'ha de ser imbècil per escriure això amb tanta pretensió. I encara més per a llegir-ho. Però anyways, you're a champ, dude. I mean it. I ara corre, passa pel check-out i compra'm el llibre, que d'alguna cosa hauré de menjar, encara que sigui de la teva incompetència. 

[@more@]



Quant a axel

Tinc 22 anys, i sóc allò que en diríem un periodista frustrat. Potser no he tingut sort, potser no hi he insistit prou o, segurament, no serveixo. Intento suplir-ho fent de traductor, o com a mínim això diu una de les llicenciatures que tot just acabo. A part d’a Barcelona, he tingut la sort de viure a la Rep. Txeca, a Israel/Palestina i, actualment, a Toronto, al Canadà. I de viatjar a una trentena de països.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Un post d’allò més random

  1. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Els comentaris estan tancats.