Em tenen fins els ous amb ETA

Que un Guàrdia Civil mori és un fet lamentable. Però per a les seves famílies i prou: no siguem hipòcrites, perquè els polítics van a fer-se la foto i a treure rèdit de la mort del noi aquest. Són uns carronyers, a la nit es tiraran la parella o la puteta de torn i tan tranquils. Dit això, no deixa de ser un accident laboral. Quan entres a un cos policial, ja saps a què vas. Conclusió, accident laboral. I et fots, per emprenyar on ningú no et demana. Mentrestant, Espanya segueix amb la cacera de bruixes contra l'esquerra abertzale. Uns són els terroristes i els altres els herois, diuen.

Llegeixo al País, en una editorial tan lamentable i manipuladora com la mateixa mani de dissabte passat (sí, ho penso i no me n'amago: tots els nacionalistes corrent amb la puta bandereta per tapar les seves misèries i vergonyes), que la critiquen per no recordar al disortat Guàrdia Civil. Oi que quan un obrer cau d'una obra no s'exigeixen tantes formalitats? Doncs a callar. També m'espanto en llegir el to i la seva hipocresia. El País i els sociates, els qui sempre multipliquen fins a l'infinit qualsevol mobilització, i en aquesta redueixen les xifres de la policia a la meitat! I encara tenen la barra d'anar donant lliçons de transparència i seny. Precisament per això no puc amb Espanya. Perquè quan surten les misèries de tothom, les seves espanten. Com a mínim, a casa sabem què fer-ne, de la merda: rentar-la. Ells no, i es dediquen a escampar-la. O a enarborar fantasmes, com els nacionalismes o el terrorisme.

Cardem el camp d'aquí com abans millor. Espanya ni ens convé ni ens escolta. I retroalimenta els enemics que ja tenim a casa. Menys plorar, menys subvenció, menys cantarella: visca la Catalunya proletària.

[@more@]



Quant a axel

Tinc 22 anys, i sóc allò que en diríem un periodista frustrat. Potser no he tingut sort, potser no hi he insistit prou o, segurament, no serveixo. Intento suplir-ho fent de traductor, o com a mínim això diu una de les llicenciatures que tot just acabo. A part d’a Barcelona, he tingut la sort de viure a la Rep. Txeca, a Israel/Palestina i, actualment, a Toronto, al Canadà. I de viatjar a una trentena de països.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Em tenen fins els ous amb ETA

  1. Tresinores diu:

    Només cal veure el dissabte el tractament que li van donar a la mani a TV3. Va ser més important el que va passar a Baiona, amb connectant amb corresponsals que repetien les coses peu dret aquí i allà que no un poble dient Prou.

    Visca TOTA Catalunya! Lliure!

Els comentaris estan tancats.